De l'abisme més etern
de la fosca més bruna
una mosca inoportuna
em té sotmesa a un infern
Vola insecte, vola!
Tant de dia com de nit
inoportuna bestiola
maleeixo el teu brunzit!
Ser una dona amb perspectiva,
això és al que jo aspir
Però, vet aquí que una mosca malparida
ha truncat el meu camí
Sembla ridícul, més aviat absurd
malversar la tinta en una mosca,
invertir-hi els meus preuats minuts
dur a terme una poesia tan tosca
esforçar-me i dir-ho sense embuts:
Mal t'aneguis puta mosca,
en aquest mar de flit que pud!
Però.. un moment... on pares... oh mosca?
la molt miserable ha desaparegut
El duel extingit, com una llosca
i jo no se qui és que ha vençut
Si he estat jo o ha estat ella
musa de passada, que passa a la història
protagonista que, sense pena ni glòria
ha empipat una poetessa novella
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada