Fas aigües i s'acosta la fi
que ets a un indret perillós havies d'haver sabut
i ara saps que d'aquesta no en podràs sortir.
Gos semienfonsat dins l'infern
amb les urpes i els ullals t'aferres a la vida
però les forces es comencen a esvair
i es fa necessària una dosi de perspectiva.
Gos rodamón, tu que t'has llevat amb el cant de la terrola
ja no sentiràs les mans dels infants al llom
ni el gall a trenc d'alba, ni del pou la corriola.
Ja no remenaràs la cua en passar pel forn
Treus el musell del que és la teva tomba
i no acabes d'entendre el teu destí.
Ara, l'afer de les puces, és sols una ombra
del que encara està per esdevenir
Els teus ulls negres miren l'horitzó
tot maleint el dia que fugires de la possessió
per beure oratge amb la llengua, tot ansiant llibertat
és ara quan et surt a pagar la manca de fidelitat
En el fons saps, quisso rodamón
que has tengut una vida plena.
Recordes aquella cusseta blanca del senyor Ramón
i d'una ventrada en vengueren una dotzena.
Les nits dormint sota un camió
per emparar-te de la serena.
I encalçar moixos, vils traïdors!
i que no et lligui cap cadena
Semienfonsat dins el llot com estàs
desesperat, sol i melangiós
mai un ca, havia fet així balanç
mai hom s'havia sentit així d'enclòs
mai un gos semienfonsat, havia mort tan sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada