El temps és quelcom relatiu. M'assec aquí, davant el teclat i pens "Què collons hi puc aportar jo, al cibermón?" No diuen que ja estat tot inventat? Lletres i fonemes, seqüències de paraules que, tot alterant-ne l'ordre, ja havia escrit una altra persona, (presumiblement amb més gràcia i subtilesa que no pas tu) prenent el significant d'un missatge, a l'abast de tothom, just amb un simple click!

No sortir de casa no sempre és saludable. Dins el que em pens que és la meva cordura estival, relaxada i aparentment despreocupada, ara hi tenen cabuda un enfilall de nímies que, a priori, no donava importància abans: Fer de científica dins la cuina; tot experimentant amb receptes i ingredients, mirar el rellotge i veure passar la busca, pensar a fer el llit, entretenir-me a paladejar tots aquells moments que, per un motiu o un altre, fins ara no havia pogut gaudir amb tranquil.litat. Navegar... disposar, retrobar, investigar, gaudir, compartir...amb tan sols un... click!

A (intempestives) hores d'ara és quan una mira el rellotge i es planteja quines són les cabòries necessàries i quines les prescindibles. Fins a on llinda el productivisme d'una persona amb el passivisme que provoca aquest sufocant forn?

M'estim més quedar-me amb la intriga, dedicar-me a menesters inútils i gratificants com ara publicar aquest post... Click!