Tan bon punt havia començat a teclejar sobre la màquina d'escriure, una o dues lletres potser, va arrencar el fol i el llençà a la paperera. S'aixecà, mirà per la finestra i entelà el vidre amb el seu alé de café i de whisky. Al carrer no hi havia ningú. Era un d'aquells diumenges de finals de setembre on la gent encara no ha assimilat la fi de l'estiu. Se n'adonà que tenia els peus glaçats i va anar a posar-se uns calcetins. Aquella sensació que li provocà el contacte dels peus amb els calcetins després de mesos de nudisme va ser força desagradable, però se n'oblidà tan bon punt es van començar a encalentir les puntes dels dits i hi va recuperar la sensibilitat. Tornà a l'estudi, s'assegué de nou a l'escriptori, davant l'olivetti, tot desafiant la creativitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada