Claror. Tanc els ulls. Tenc son. Claror. Tanc els ulls. Sent veus que venen de la cuina. Renou de morter. Picada. Paella? S'hi està tan bel al llit... Un moment... hauria d'anar al vàter... Tanc els ulls. Crec que em puc aguantar una mica més. No no puc. Va no m'ho pens més. 1,2,3 amunt! M'assec al llit i observ atentament la meva col.lecció de barriguitas. Sí, necessit aquell cotxet de bebé color cel. El demanaré pel meu aniversari. Ja que hi som, demanaré també la barriguita negra. Em torn a estirar al llit. Ui, no, no pot ser... tenc molt de pipí. Torn a seure. Trec els peus del llit. Me la jug anant descalça... pero, aquest pic, correré el risc.
La claror entra pel finestró del bany. L'olor a crema aftersun i a salitre embriaguen l'ambient. M'enfil a la banyera i hi guait. Mir l'hotel que s'alça darrera canostra. Tovalloles i matalassos de plàstic als balcons formen un mosaic estiuenc. Sí, no hi havia cap dubte: ja era aquí. Somric. Em sent poderosa i rica: tenc tot l'estiu per davant.
És un sentiment , una sensació, quelcom abstracte, que no es pot expressar amb paraules. Tenc ganes de pintar sobre això. Amb pinzells però, com els artistes de veritat. I amb molt s colors, que l'ocasió bé s'ho mereix. Sí, avui pintaré quan tots bequin.
El morter, que segueix martellejant, em distreu dels meus pensaments.
Camin fent batzegades pel passadís fins a la cuina.
- Bon dia... Dic amb un ull aferrat i la veu pastosa. Sí, avui dinam paella.
- Descalça?????????
- Corr a posar-te uns xuquins que agafaràs una pulmonia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada