Agaf els controls. Conduïnt la meva vida per un camí que no se cert quants kilómetres més durarà. Retrospectiva interior. Retrospectiva necessària. És com un somni; un recorregut pels meus chacres, però els ulls romanen oberts, a l'aguait d'una senyal; una llumeneta vermella quelcom que alteri el paisatge urbà, per a qui ja no som nouvinguda.
El procés entelequià comença i quan me n'adon, ja és massa tard per tornar enrere. Ment i cos se separen. Em veig des de fora, amb la mirada centrada en un punt infinit. Em mir les mans, ja no les sent meves.
Aquests moments d'esvaiment són incerts, agradables, necessaris, preocupants, personals, egocèntrics, amb gust de síndria o de polo de menta.
Tot plegat és una simbiosi on cos i ment treballen plegats, pel cansament, per evadir-se de la rutina, per somiar, per no tornar-me boja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada